"The end of Time", o el que és el mateix, "El final del temps", és sense cap dubte el final més inquietant i desconsolador per la meva serie preferida! Per mi, el millor final que li podien donar al meu estimadissim Doctor David Tennant. Nervis, molts nervis durant els dos especials que es van emetre el dia 25 de Decembre i el dia 1 de Gener, però que vaig tenir el plaer de poder-los veure la vigilia del dia de Reis! Un dels millors regals de Reis que sem podien concedir! Nerviosisme, no pas per no saber quin final hi haurà sinó més aviat, com ens el "mataran". Tots ja coneixen la profecia, tots ja saben que la historia s'acaba i ell mora, però.....en cap moment ningu sap com passarà, i qui intervindrà en el procès.
La profecia està molt clara: " Està tornant, trucarà 4 cops i aleshores moriràs ". Tothom tenia clar que significaven aquestes paraules, per això la gran emoció els últims minuts de la seva existencia, quan es revela el que torna, el que golpeja i....com mora.
El fet que tothom tingués clara la idea de quin subjecte donava els 4 cops, encara entristeix més quan es revela qui es, perque ho fa i que suposa allò. Un gran impacte emocional, ja que en aquell mateix moment, ell ha de pendre la última de les decisions, viure o sacrificar-se. Aquí es va poder veure la gran resistencia que posa al fet de morir, sap que no es just, que mereix una recompensa, i aquí la gran engoixa que passa durant uns breus instants, la mateixa que transmet a través de la pantalla, i on ja et comencen a caure els primeres llagrimes perque pateixes amb ell.
El que t'alegra una micona, amb llagrimes als ulls, es que per fi pot aconseguir la seva recompensa. Per una vegada a la vida fa el que ell creu prohibit, el que per norma s'ha autoimposat que mai s'ha de fer. Les regles, les normes, que ell mateix predica, se les salta, viatjant al present i al passat modificant al seu gust el que ell vol, ajudant a qui ho necessita, a sortir d'un perill i a poder començar de nou, i fins i tot visitant algú que encara no l'ha conegut, pel simple fet que ja no importa res, que ja no podrà viure més cap aventura, i per tant, per tot el que ha fet, te dret a, per una vegada, fer el que volgui. Malgrat tot, no pot acomiadar-se de la persona que per a ell és molt important, i això et trenca el cor (a ell i al telespectador).
M'ha costat uns dies actualitzar el blog perque volia esriure una entrada com deu mana. Per agrair aquests 4 anys, per agrair tots els bons capitols que ens han ofert, per la emoció, per la tristesa, per la alegria, tant per els bons moments on em rigut com mai com ens els moments que em plorat com feia temps que no ho feiem.
Han estat 4 anys fantastics, on em tingut el privilegi de tenir un actor tant i tant magnific com ets tu, David, que tens la capacitat de transmetre les emocions, les sensacions. Amb la teva interpretació has aconseguit que entrem en un món fantastic e increible.
Mil gracies, sempre et recordarem, i et guardarem dins d'un raconet al nostre cor.
Malgrat tot, això no s'acaba aquí, perque a la Primavera d'aquest mateix any....
BENVINGUT MATT SMITH!
